La sentència de l'Audiència de 10/02/2021 confirma la mesura cautelar dictada pel Jutjat que va aplicar la que es coneix com a «clàusula rebus sic stantibus» . Aquest instrument jurídic permet que, si es donen una sèrie de requisits que s'han fixat per la jurisprudència, es pugui revisar un negoci jurídic que ha patit un fet imprevisible posterior a la celebració del contracte. El que pretén és solucionar els problemes derivats d‟una alteració sobrevinguda i imprevisble de la situació inicial i evitar que es trenca l‟equilibri de prestacions.
És destacable que al contracte d'arrendament d'indústria la renda pactada s'establia en funció de la facturació, amb un mínim. El tribunal considera que, malgrat això, pot ser aplicada la teoria de la 'clàusula rebus' ja que no implica que s'hagués previst una situació com la descrita ni que la seva finalitat fos pal·liar els efectes d'una pandèmia per ningú imaginable, ni que això suposi que el demandat degui ja per aquest simple fet assumir qualsevol risc de la classe que fos, fins i tot el més greu, extrem o catastròfic, sobretot quan la renda es va fixar en funció d'un percentatge de la facturació «previsible», i quan la pandèmia no era a l'horitzó i per tant no era un risc imaginable ni molt menys va ser assumit per les parts.
