Prevenció del blanqueig de capitals. Bloqueig dels comptes bancaris dels clients. Els bancs poden bloquejar el compte d'un client que no sigui professional o empresari per no aportar documentació actualitzada?
La resposta a aquesta pregunta és 'sí': La normativa de prevenció del blanqueig de capitals exigeix que les entitats adoptin unes mesures de diligència deguda per poder complir l'extens nombre d'obligacions que tenen en relació amb la prevenció del blanqueig de capitals. Una d'aquestes obligacions és l'anomenada 'coneix el teu client' (KYC per les sigles en anglès), coneixement que no es refereix només a la identitat pròpia del client i dels seus apoderats, sinó que va més enllà: activitat econòmica, procedència , volum i regularitat dels seus ingressos, etc. I això és aplicable a tota la clientela de l'entitat, des de particulars, autònoms i professionals fins a grans empreses. Per això, és habitual que els clients rebin periòdicament peticions d'enviament del DNI actualitzat, o de la targeta de residència, còpia de la declaració de l'IRPF, de nòmines, etc., i en cas de no fer-ho, l'entitat bancària pot bloquejar el compte, encara que no hi hagi cap irregularitat ni moviment al compte sospitós o fora del comú. Tot i això, el Banc d'Espanya i el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (conegut com SEPBLAC) tenen establerts uns criteris de bones pràctiques que les entitats han de respectar abans de bloquejar el compte, criteris que s'emmarquen en un 'elemental principi de proporcionalitat' i que són els següents: 1. Motivació. Almenys cal explicar al client el perquè de la petició, indicant que és per normativa de prevenció de blanqueig de capitals, llevat de raons especials de confidencialitat (per exemple, per estar en el marc d'una operatòria sospitosa….).2. Flexibilització en la implementació generalitzada o rutinària de mesures. S'han de valorar les circumstàncies de cada cas com ara l'estat de salut del client o la distància del lloc on resideix, el nombre de requeriments efectuats al client, etc. A tall d'exemple, el Banc d'Espanya i el SEPBLAC consideren que no són bona pràctica, en general: A) Bloquejar el compte (immobilitzar els fons) per no facilitar o acreditar l'entitat bancària: • La renovació del DNI o de la targeta de residència acabats de caducar. Cal tenir en compte si han pogut variar altres dades (com ara el domicili) o si ha transcorregut un temps excessiu des de la caducitat. • La renovació o pròrroga de càrrecs de representants de comunitats de propietaris, llevat que hi hagi motius per pensar que aquests càrrecs podrien haver estat revocats o si hi ha discrepàncies significatives al si de la comunitat afectada.• La declaració de l'IRPF del client, llevat que s'hagi produït un canvi d'operativa significativa al compte (increment inusual de saldos, transferències no habituals de certa consideració en relació amb els ingressos i saldos del client…). B) Bloqueig indefinit i total de fons: si hi ha préstecs o altres obligacions de pagament. S'ha de permetre l'operatòria raonable necessària perquè es puguin atendre aquests pagaments, excepte que hi hagi una causa justificada (quantia, relació amb altres indicis d'activitat sospitosa…). C) Denegació daccés al compte de pagament bàsic sense raons de risc efectiu i real de blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme. 20/01/2022.- Prevenció del blanqueig de capitals. Bloqueig dels comptes bancaris dels clients. Els bancs poden bloquejar el compte d'un client que no sigui professional o empresari per no aportar documentació actualitzada?
La resposta a aquesta pregunta és 'sí': La normativa de prevenció del blanqueig de capitals exigeix que les entitats adoptin unes mesures de diligència deguda per poder complir l'extens nombre d'obligacions que tenen en relació amb la prevenció del blanqueig de capitals. Una d'aquestes obligacions és l'anomenada 'coneix el teu client' (KYC per les sigles en anglès), coneixement que no es refereix només a la identitat pròpia del client i dels seus apoderats, sinó que va més enllà: activitat econòmica, procedència , volum i regularitat dels seus ingressos, etc. I això és aplicable a tota la clientela de l'entitat, des de particulars, autònoms i professionals fins a grans empreses.
Per això, és habitual que els clients rebin periòdicament peticions d'enviament del DNI actualitzat, o de la targeta de residència, còpia de la declaració de l'IRPF, de nòmines, etc., i en cas de no fer-ho, l'entitat bancària pot bloquejar la compte, encara que no hi hagi cap irregularitat ni moviment al compte sospitós o fora del comú.
Tot i això, el Banc d'Espanya i el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (conegut com SEPBLAC) tenen establerts uns criteris de bones pràctiques que les entitats han de respectar abans de bloquejar el compte, criteris que s'emmarquen en un 'elemental principi de proporcionalitat' i que són els següents:
1. Motivació. Almenys cal explicar al client el perquè de la petició, indicant que és per normativa de prevenció de blanqueig de capitals, excepte raons especials de confidencialitat (per exemple, per estar en el marc d'una operatòria sospitosa…).
2. Flexibilització en la implementació generalitzada o rutinària de mesures. S'han de valorar les circumstàncies de cada cas com ara l'estat de salut del client o la distància del lloc on resideix, el nombre de requeriments efectuats al client, etc. Com a exemple, el Banc d'Espanya i el SEPBLAC consideren que no són bona pràctica, en general:
A) Bloquejar el compte (immobilitzar els fons) per no facilitar o acreditar l'entitat bancària:
• La renovació del DNI o de la targeta de residència acabats de caducar. Cal tenir en compte si han pogut variar altres dades (com ara el domicili) o si ha transcorregut un temps excessiu des de la caducitat.
• La renovació o pròrroga de càrrecs de representants de comunitats de propietaris, llevat que hi hagi motius per pensar que aquests càrrecs podrien haver estat revocats o si hi ha discrepàncies significatives al si de la comunitat afectada.
• La declaració de l'IRPF del client, llevat que s'hagi produït un canvi d'operativa significativa al compte (increment inusual de saldos, transferències no habituals de certa consideració en relació amb els ingressos i els saldos del client…).
B) Bloqueig indefinit i total de fons: si hi ha préstecs o altres obligacions de pagament. S'ha de permetre l'operatòria raonable necessària perquè es puguin atendre aquests pagaments, excepte que hi hagi una causa justificada (quantia, relació amb altres indicis d'activitat sospitosa…).
C) Denegació daccés al compte de pagament bàsic sense raons de risc efectiu i real de blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme.
