La morositat ha estat un problema persistent que afecta negativament la liquiditat i la capacitat operativa de les empreses, posant en risc la seva supervivència.
En el context de la Unió Europea, les mesures de lluita contra la morositat estan regulades a la Directiva 2000/35/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de juny de 2000, trasposada al nostre ordenament intern mitjançant la Llei 3/ 2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat a les operacions comercials.
Ara, des de la Unió Europea es vol elevar la força normativa i unificar-ne el contingut per a tots els països. El primer pas ha estat l'aprovació pel Parlament Europeu, el 23 d'abril de 2024 passat de la proposta, un nou reglament que ara haurà de passar al Consell per a la seva aprovació.
La nova norma estableix mesures més estrictes per assegurar que les empreses, especialment les petites i mitjanes empreses (PIMEs), rebin pagaments pels seus serveis o productes en un termini raonable: especifica que el termini màxim de pagament en les transaccions entre empreses no ha d'excedir els 60 dies naturals, llevat que s'acordi el contrari al contracte i aquest acord no resulti manifestament injust per al creditor. Per a les transaccions entre empreses i entitats públiques, el termini es redueix a 30 dies des de la recepció de la factura o de la conformitat del bé o servei, encara que sota certes condicions aquest termini es pot estendre a 60 dies. A més, el reglament introdueix sancions per als deutors morosos, incloent-hi la possibilitat de reclamar interessos de demora i una compensació fixa pels costos de cobrament. L'interès de demora es calcula sobre la base del tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu a les operacions principals de refinançament, incrementat en almenys vuit punts percentuals
Cal advertir, però, que moltes d'aquestes mesures en essència estan contemplades a la Llei 3/2004 esmentada.
Per reforçar la lluita contra la morositat, el reglament també promou la transparència i la previsibilitat en les relacions comercials, ja que les empreses han de tenir la possibilitat de verificar si els seus contraparts tenen antecedents de morositat, cosa que els permet prendre decisions informades a l'hora establir relacions comercials. Això és especialment rellevant per a les PIMEs, que depenen sovint d'un flux de caixa constant per a la seva operació i creixement. També preveu l'ús de mecanismes de resolució de disputes més eficients, tot fomentant la utilització de la mediació i l'arbitratge com a alternatives al litigi judicial.
