La qüestió debatuda és, en resum, la següent: el soci d'una societat limitada va exercitar el dret de separació davant la societat, comunicant-li la voluntat de separació. Posteriorment, sense que s'hagués abonat al soci el valor de la participació, la societat va celebrar una junta general on no es va permetre l'entrada del soci per entendre que havia exercitat el seu dret de separació i no tenia dret a assistir a la junta. El Tribunal Suprem a la sentència de 24/02/2021 confirma que quan s'exercita el dret de separació s'activa un procés que es compon de diverses actuacions: informació al soci sobre el valor de les seves participacions o accions; acord o, si no, informe d'un expert que les valori; pagament o reemborsament (o si és el cas, consignació) del valor establert; i, finalment, atorgament de l'escriptura de reducció del capital social o d'adquisició de les participacions o accions […] Però perquè es produeixin els efectes propis del dret de separació, és a dir, l'extinció de l'enllaç entre el soci i la societat , no n'hi ha prou amb aquesta primera baula, sinó que s'ha d'haver liquidat la relació societària i això només té lloc quan es paga al soci el valor de la seva participació. Mentre no s'arriba a aquesta culminació del procés, el soci ho continua sent i manté la titularitat dels drets i les obligacions inherents a aquesta condició. Per això, declara la nul·litat de la junta general impugnada.
Per accedir a la sentència clica aquí.
