Afirma Juridico

La conciliació i la mediació com a mètodes alternatius a la via judicial per a la resolució de conflictes.

Davant d'un determinat conflicte o controvèrsia jurídica, abans d'iniciar un procediment judicial, o fins i tot ja iniciat el procediment, hem de tenir en compte la possibilitat de recórrer a altres mètodes alternatius de resolució de conflictes (coneguts com a ADR, per les sigles en anglès Alternative Dispute Resolution). 

Hi ha una varietat de mètodes alternatius per assolir la resolució de conflictes de forma extrajudicial. Uns són heterocompositius, en què és un tercer el que resol la controvèrsia amb caràcter vinculant, com l'arbitratge, i altres són autocompositius, en què són les parts les que per elles mateixes, assoleixen una solució, sigui amb una negociació entre elles, sigui amb la col·laboració d'un tercer com són en la mediació i la conciliació.

En la conciliació, les parts acorden comparèixer davant un tercer, normalment un òrgan judicial o administratiu, però també pot ser un professional liberal, com un advocat, qui intenta un acostament entre elles per evitar el plet, suggerint, proposant o plantejant diferents sortides al conflicte, a fi que les parts se'n puguin acollir alguna. La conciliació judicial està regulada a la Llei 15/2015, de Jurisdicció voluntària i la notarial a la Llei del Notariat de 28/05/1862. 

En la mediació, en canvi, el tercer que intervé -que també pot ser un professional o un òrgan administratiu- ajuda a la comunicació entre les parts en conflicte d'una manera més reflexiva ia través d'un procediment determinat i regulat a la norma, sense la proposició explícita de solucions, perquè siguin elles mateixes les que arribin a una solució al seu problema. La mediació té regulació legal específica a la Llei 5/2012 de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils i, a l'àmbit de Catalunya a la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat. 

Tant la conciliació com la mediació suposen importants beneficis per a ambdues parts, per la rapidesa, el menor cost econòmic i emocional, la salvaguarda de les relacions interpersonals implicades en el conflicte, especialment quan són contínues o de llarga durada, com les familiars, empresarials i comercials, veïnals i comunitàries, etc. i l'acceptació per les parts de l'acord assolit com el millor acord per a cadascuna, cosa que afavoreix el compliment voluntari sense necessitat d'acudir a la via judicial, però a més, si s'adopten determinades formalitats legals, els acords poden tenir força executiva i ser exigits per via executiva judicial de forma similar a una sentència.

Articles Relacionats