El Tribunal Suprem en la recent sentència de 6 de febrer de 2024, núm.: 152/2024 reitera la seva doctrina sobre l'obligació que tenen tots els propietaris de pisos i també els dels locals de planta baixa i dels garatges, de contribuir a la col·locació de l'ascensor acordada per la comunitat de propietaris. Rebutja l'argument dels propietaris dels locals i les places de garatge en el sentit que no fan un ús ordinari de l'ascensor i que, d'acord amb els estatuts, estan exclosos de les despeses d'ascensor, malgrat això se'ls imposa l'obligació de pagament per coeficient, diferents dels previstos a l'escriptura de divisió horitzontal. En aquesta sentència, el Tribunal Suprem diu:
“És jurisprudència consolidada d´aquesta sala que quan s´instal·la un ascensor ex novo, els propietaris dels locals comercials i dels garatges també han de contribuir a la despesa que això suposa, i la seva exclusió per la manca d'ús resultaria abusiva respecte als propietaris dels habitatges... cosa que requeriria haver estat aprovat [l'exempció al pagament dels locals i garatge] per unanimitat” ja que, afegeix “la instal·lació d'un ascensor abans inexistent no és una simple millora”.
La Sentència recorda una anterior del mateix Tribunal: la 276/2021 que sintetitza la jurisprudència en la matèria, en els termes següents:
- la instal·lació d'un nou servei d'ascensor també ha de ser sufragat pels propietaris dels locals, ja que només estaven exempts de la seva conservació o manteniment (art. 10 de la Llei de propietat horitzontal)
- la instal·lació de l'ascensor, i aquí l'ampliació de la seva trajectòria («a cota zero»), s'ha de reputar no només exigible, sinó també necessària i requerida per a l'habitabilitat i l'ús total de l'immoble, imposada per la normalització del gaudi per tothom els veïns, i no com una simple obra innovadora de millora.
- una previsió estatutària que estableix l'exempció de participació dels propietaris dels locals en les despeses d'entreteniment, conservació i reparació ordinària del portal i de l'ascensor, no empara que no hagin de contribuir a les despeses d'instal·lació, en no estar expressament previst i anar-hi més enllà del que disposen els arts. 9, 10 i 5 de la Llei de Propietat Horitzontal.
