El Reial decret llei 2/2022, de 22 de febrer, publicat al BOE del dia següent modificava el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19 i prorrogava la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional fins al 30 de setembre del 2022.
Aquesta mesura afecta procediments en què el propietari pretengui recuperar la possessió d'habitatge ocupat per persones que estan en situació de vulnerabilitat habitacional en els casos següents:
1) Arrendaments urbans en què l'inquilí no ha pagat la renda o en què ha transcorregut el període d'arrendament.
2) Cessió de la possessió a títol de precari (com a acte de favor).
3) Despullament de possessió sense consentiment del titular.
4) Procediments penals contra persones ocupants que estiguin habitant a l'habitatge sense dret (sense 'títol habilitant').
Els indicats als apartats 2, 3 i 4 anteriors, només s'apliquen si el propietari de l'habitatge ho és de més de 10 habitatges.
La norma preveu algunes excepcions i regula els requisits processals per poder fer efectiva la suspensió.
La sorpresa ve quan només dos dies després de la publicació d'aquest Reial decret llei, s'aprova la Llei 4/2022, de 25 de febrer, de protecció dels consumidors i usuaris davant de situacions de vulnerabilitat social i econòmica, publicada al BOE de 01/03/2022 i es torna a modificar el mateix Reial decret llei 11/2020.
Aquesta llei, sorprenentment, escurça el 28 de febrer de 2022 (és a dir, el dia anterior a la de la publicació de la llei), el termini de suspensió dels llançaments a què es refereixen els casos 2), 3) i 4) anteriors.
Una estricta aplicació del principi que la llei posterior deroga l'anterior obliga a concloure que la nova Llei ha deixat des de 28/02/2022 sense efecte la suspensió dels llançaments d'habitatge ocupats per persones vulnerables referits als casos esmentats 2), 3) i 4).
Es tracta d'una mostra més de la poca qualitat de la producció de lleis que, acompanyada d'una inflació i dispersió normativa tremenda, són la combinació perfecta per a la inseguretat jurídica, just el contrari que es necessita per abordar temes tan crucials per a la societat com l'habitatge i la protecció davant de la vulnerabilitat.
