Els pactes parasocials són aquells que celebren tots o alguns dels socis d'una societat mercantil amb l'objecte de regular, entre aquests socis, aspectes derivats de la relació societària, però sense utilitzar les vies previstes específicament en la llei i els estatuts socials. Es tracta d'un conveni associatiu diferent del contracte social, que no s'integra a l'ordenament de la persona jurídica (societat anònima o limitada).
L'antiga Llei de Societats Anònimes de 1951 va declarar nuls aquest tipus de pactes, però des de la reforma de 1989 i fins a la vigent Llei de Societats de Capital (art. 29), se n'admet la validesa però 'no seran oponibles a la societat' , el que significa que, sobre la base exclusiva dels pactes parasocials:
a) els socis i administradors: (i) poden adoptar acords contraris a allò convingut en els pactes parasocials i (ii) no poden exigir a la societat el compliment d'aquests pactes.
b) la societat no pot exigir als socis que van subscriure el pacte parasocial el compliment d'aquest pacte (tret que es tracti de 'pactes d'atribució' a favor de la societat com, per exemple, la concessió de préstecs a la societat o pactes de prohibició de competència).
Així, doncs, si algun dels socis, dins de l'òrgan d'administració o de la junta de socis de la societat vota de forma contrària al que ha pactat, o si es nega a complir davant la societat allò a què es va comprometre a el pacte, només es podrà exigir responsabilitats d'acord amb allò que el mateix pacte prevegi per al cas d'incompliment. Per això és important regular en el pacte parasocial les conseqüències que té entre els socis incomplir els compromisos pactats. Aquesta prevenció és particularment important a l'hora d'elaborar al si de l'empresa familiar el protocol familiar on es barregen aspectes empresarials i societaris, familiars i personals.
Sí que seran oposables i exigibles a la societat si aquesta ha estat part en aquests pactes o els ha assumit pels òrgans i pel sistema d'adopció d'acords previstos als estatuts socials. Hi ha altres excepcions que sempre s'han d'analitzar amb cura i de manera restrictiva com l'exigència de la bona fe, la prohibició de l'abús del dret, l'aixecament del vel i els actes propis.
Sobre aquest tema, recomano llegir per la seva claredat i per la profunditat d'anàlisi que realitza, la sentència del Tribunal Suprem núm. 300/2022, de 7 d'abril de 2022, a la qual es pot accedir clicant aquí.
